Sala de botas Bodega ribas

Bodega Ribas

DEU GENERACIONS D’AMOR PER LA TERRA

El celler és part d’una finca agrícola que produïa oli d’oliva i blat, que juntament amb les vinyes, eren els principals tipus de cultiu d’aquella Mallorca del s.XVIII. Pedro Ribas de Cabrera va construir el celler en 1711 a Consell, prop de les vinyes, marcant l’inici d’una activitat que segueix en mans de la família des de fa deu generacions. El seu pare, Pere Joan Ribas, s’havia traslladat per matrimoni a Consell des de la finca agrícola Cabrera a Algaida.

En el celler es van instal·lar cubs de pedra per a fermentar els vins i botes congrenyades per al seu emmagatzematge. El seu fill, Mateu Ribas, va ser qui va erigir la tafona l’any 1774 i la casa familiar l’any 1776.

Any 1877

MEDALLA DE PERFECCIÓ

Va ser l’any de la gran “Exposició Vinícola Nacional”, on més de 840 classes de vins, aiguardents i vinagres van representar a totes les regions d’Espanya, i entre tots ells es va presentar una variada selecció de vins de les Balears. Tots ells van ser avaluats minuciosament, mitjançant tast i anàlisis químiques, per un nombrós i plurinacional jurat d’experts.

Mateu Ribas, cinquena generació, va rebre amb gran alegria la medalla a la perfecció, reconeixement a un vi negre de Gargollasa, que va contribuir a donar l’impuls al celler en un dels moments més complicats per al sector vitícola, aguaitat per l’arribada de la filoxera.

Els anys 20

LES PRIMERES FOTOGRAFIES

A principis del segle XX, els joves germans Pep, Jesús, Maria i Joana Ribas van perdre al seu pare, nebot i successor de Mateu. Amb l’ajuda de la família Colom, experimentats viticultors, van gestionar la finca mantenint la tradició vitícola de la casa. Es van construir llavors els dipòsits de formigó que van ajudar a ampliar la producció.

La venda del vi es feia principalment a granel en garrafes i es venia tant en el propi celler com en la petita botiga que els Ribas tenien al carrer Santa Clara, en el barri antic de Palma.

Els Anys 80

ELS GRANS CANVIS

Des de l’inici, el vi s’havia venut a granel, i quan Biel Oliver-Ribas va rebre el celler de mans dels seus oncles als Anys 70, va continuar amb la mateixa tradició amb ajuda de la família Colom.

La seva dona Sió, que dóna nom a una de les principals línies de vi del celler, va contribuir al fet que el celler passés a les mans de les seves dues filles majors. En 1984, les germanes Joana i Maria Antònia, van liderar al costat de l’enòleg Francesc Servera una etapa crucial, a la qual el celler es va convertir en focus de renovació i de resistència davant la recessió de la vinya a l’illa i es van treure els primers vins embotellats.

Any 2000

LES NOVES GENERACIONS

El celler, en aquells dies dirigit per Maria Antònia Oliver-Ribas, va donar un nou gir i es va centrar en la recerca per a la millora de les varietats autòctones i en l’expansió internacional.

L’any 2004, la direcció tècnica va passar a les mans dels enòlegs Araceli i Javier Servera Ribas, fills de Maria Antònia i desena generació. Es van iniciar nous projectes de recerca per a reduir l’impacte mediambiental i es va obrir el celler al visitant a través de l’enoturisme.

Font: https://bodegaribas.com/ca/historia-2/